LA PROFESSIÓ MÉS ESCLAVA DEL MÓN

Per a tots els que, durant aquests dies, preparem material pels nostres alumnes.

PARES I FILLS 2

Hem començat el mes compartint tertúlia i preguntes compromeses amb els nostres fills adults, i si ho fem amb els més petits?

PARES I FILLS

Perquè hi ha preguntes a les que ens costa contestar i més quan ens les formulen els nostres pares o fills.

UN POCO DE MAL HUMOR

Perquè a totes les relacions hi ha moments on la troca s’embolica… Com la podem desfer?

UNA DEFINICIÓ DISCRIMINATÒRIA GENERA DISCRIMINACIÓ

NO PENSO CALLAR

Pensant en que ahir era el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa: “No penso Callar”

 

DIA INTERNACIONAL DEL BESO

Besades, BesAdEs, bEsAdEs, bESaDeS, BESADES! Compartides al nostre blog dia 27 de Maig de 2015.

 

Contes per treballar la diferència

Ja fa unes quantes vegades que a les escoles ens conviden a participar d’activitats de conscienciació en la diferència a partir de la sensibilització en l’ús de SAAC (Sistemes Augmentatius i/o Alternatius de Comunicació).

Per a nosaltres sempre és un plaer i cada cop ens sembla una primera vegada. Tant és així, que preparant el “Projecte: parla, canta, crida, balla, assenyala, … comunica’t” ens hem trobat fent ús d’un dels magnífics contes de l’autor Jérôme Ruillier.

Fent-nos ressò de l’escrit a la web de l’Editorial Juventud podem dir que: “Jérôme Ruillier refleja de forma sorprendente y sugestiva los valores de la amistad y la multiculturalidad frente a los prejuicios y la xenofobia. Personajes esquemáticos creados con cartulinas y simples tramas de colores son capaces de transmitir las claves de la convivencia”.

Des d’aquí doncs, vos convidam a pegar un cop d’ull a aquests materials, a compartir-los amb els més petits i a redescobrir-los amb la seva mirada perquè, de ben segur, vos serviran per a treballar la diferència des d’un òptica més humana, menys encorsetada, més ingènua i, per què no? més assumible.

Així doncs, aquí teniu una adaptació de Mayte Calavia amb alumnes del CEIP El Espartero de Zaragoza, muntatge fet amb el conte de Jérôme Ruillier, POR CUATRO ESQUINITAS DE NADA. La història il·lustra quin és el nostre punt de vist envers la societat inclusiva i quin és el concepte que en tenim de la nostra funció (intentarem esdevenir el personatge que lliura la serra per a que “cuadradito” es retalli els caires).

Gram d’Ànima

El conte de la setmana passada, El Cazo de Lorenzo, anava al voltant de com el context ha d’acceptar la diferència individual. El post d’avui parla d’una història d’acceptació. Del procés, de l’evolució de la persona respecte a la seva piga: primer la rebutja referint-se a ella com al pèsol fins que al final, després d’un procés de maduració, s’accepta tal i com és. Amb una piga.

Nousis.